Després de l’aparició dels antibiòtics a la dècada dels 50 del segle passat, van anar desapareixent els cartells que hi havia a les grans ciutats sobre ‘tractaments veneris’ i malgrat que els experts fa anys que alertem —sense massa èxit— de la reemergència d’infeccions de transmissió sexual (ITS), com la sífilis i la gonorrea, durant les darreres dècades les ITS han estat totalment negligides en el discurs públic, ocupat hegemònicament per la sida.

Les raons d’aquest silenci han estat: 1) moltes ITS són fàcilment tractables i curables amb antibiòtics —sovint amb una sola dosi—, i per tant no han creat pressió als afectats; 2) els fàrmacs són vells i barats i, per tant, la indústria farmacèutica no ha invertit a promoure la seva visibilitat en reunions científiques, com ha fet amb la SIDA i l’Hepatitis C, i 3) en absència d’alarma social i de discurs professional, les administracions sanitàries no han prioritzat aquest problema.

Aquest silenci, més els prejudicis històrics que aquestes infeccions són patrimoni de grups específics o ‘gent de vida alegre’, han contribuït encara més a una falta de sensibilització per part de la població general. Per això, és cabdal recordar que les ITS inclouen un gran grup d’infeccions que poden afectar a tothom que tingui relacions sexuals no protegides i sobretot, que si bé és cert que algunes es curen fàcilment, també és cert que algunes poden tenir greus conseqüències com la infertilitat, en el cas de la clamídia i gonocòccia, el càncer pel virus del papil·loma o afectacions neurològiques greus i fins i tot la mort del fetus o nadó, en el cas de la sífilis.

L’espectacular augment de les ITS en els darrers anys, especialment en grups més vulnerables com els homes que tenen sexe amb homes i dones trans, però també en la població heterosexual i en particular els joves, ha fet que les coses vagin canviant i diversos sectors sanitaris ja han incorporat les ITS a la seva pràctica i discurs, són presents en molts congressos i les administracions públiques comencen a prioritzar estratègies dirigides a la seva prevenció control.

Les principals raons de l’augment de les ITS són: 1) els importantíssims canvis en els patrons de conducta sexual ocorreguts a Occident, associats tan a l’evolució de la moral hegemònica i l’aparició de les xarxes socials i apps que faciliten enormement les trobades sexuals esporàdiques, com a la introducció d’eines farmacològiques anticonceptives o per evitar contraure el VIH, que han motivat una disminució de l’ús del preservatiu; 2) la millora dels sistemes d’informació que monitoren aquestes infeccions i, per tant, la seva cobertura, i 3) l’aparició de tecnologies i estratègies diagnòstiques noves, com les tècniques moleculars, les proves ràpides, l’autoprova i l’automostreig, que faciliten fer cribratges en poblacions de més risc fora de l’àmbit sanitari ... I en conseqüència l’interès de la indústria.

Avui és el Dia Internacional de la Salut Sexual que l’OMS defineix com la capacitat de "mantenir experiències sexuals joioses i segures, lliures de coacció, discriminació i violència". Cal doncs un canvi de paradigma respecte al tractament social i sanitari de les ITS, que tinguin en compte els aspectes clínics, de salut pública i de drets humans, però que no es quedi en el discurs, ni les agendes interessades, sinó que es defineixin intervencions avaluables a curt termini i que es prengui seriosament i definitivament l’educació en salut sexual a les escoles.