Una amenaça plana des de fa temps sobre les nostres llibertats. Em refereixo a l’extrema dreta, que és el nom que ara reben les ideologies ultraconservadores nostàlgiques dels antics imperis i les seves lleis tradicionals. Aquesta nostàlgia fa que siguin essencialistes dels territoris, odiant el federalisme i sent expansionistes en el seu cas, refractaris amb la immigració o la diversitat lingüística –són conservacionistes de la puresa del seu grup humà–, i que adoptin posicions retrògrades en general, sigui en matèria econòmica preconitzant el final dels controls estatals sobre l’activitat comercial; sigui en matèria sexual, sent reticents d’una manera més o menys explícita a l’homosexualitat, la transsexualitat, l’avortament o la reproducció assistida; sigui en matèria de disponibilitat sobre la mateixa vida, sent contraris a l’eutanàsia. L’enumeració és més llarga, però el resum és el retorn a com era la societat en aquell període en què creuen que els seus imperis eren feliços. Justament això és el que els diferencia de l’extrema esquerra, igualment autoritària i fins i tot puritana, però sense aquesta nostàlgia imperial.