La mort de la filòloga Carme Junyent, defensora acèrrima del català, fa ressonar amb més força el seu crit d’alarma per la supervivència de la llengua

Mentre a les illes Balears el català perd una gran batalla al no ser ja obligatori en el sistema educatiu, la desaparició aquest dissabte de la filòloga Carme Junyent i Figueras, defensora acèrrima de la llengua, ve a reforçar el seu crit d’alarma per la supervivència del català, un crit que ja va llançar als anys noranta. «Als meus nets que no sé si existiran ni si parlaran català, però la iaia us estima», va escriure com a dedicatòria en un dels seus llibres de referència, ‘El futur del català depèn de tu’ (La Campana, 2020). Víctima d’un càncer de pàncrees, Carme Junyent va morir aquest dissabte als 68 anys d’edat. Els seus fills van anunciar la seva mort per Twitter a les 8.51 del matí i comunicaran els detalls del funeral els pròxims dies. La commoció no es va fer esperar ja que Junyent s’havia convertit en tot un referent, filòloga respectada i apreciada per les seves aportacions científiques, portaveu d’un discurs profundament pessimista quant al futur del català i que va mantenir fins al final. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va lamentar la mort de Junyent i la va definir com una «lluitadora sàvia i tenaç en la defensa i la projecció de la llengua». Xavier Antich, president d’Òminum Cultural, va escriure a Twitter: «El país i les lletres catalanes, però també totes les llengües del món, trobaran a faltar molt el compromís, el rigor i l’entusiasme de la Carme». Izaskun Arretxe, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, va qualificar Junyent de «donassa», una «dona sàvia que no es va rendir mai». Efectivament, Junyent no es va cansar de denunciar, sempre amb un somriure als llavis i als ulls, la indiferència dels catalanoparlants respecte a la seva pròpia llengua, que veia irremissiblement en via d’extinció si no prenien consciència de la situació i es mobilitzaven per canviar-la. Nascuda el 1955 a Masquefa, l’Anoia, Carme Junyent era una gran coneixedora de la diversitat lingüística mundial, l’africanisme, les llengües amenaçades, l’antropologia lingüística i les migracions a Catalunya. Aquest va ser el seu àmbit d’investigació a la Facultat de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, on va desenvolupar la seva carrera com a professora titular de Lingüística General i investigadora, després de completar la seva formació a les universitats alemanyes de Colònia i Marburg, i després a la de Califòrnia, als Estats Units. Del seu recorregut acadèmic destaca la creació i direcció del Grup de Llengües Amenaçades (GELA). Autora d’una trentena de llibres, sobresurt l’últim del que va ser l’editora, ‘Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou’ (Vic: Eumo, 2021), en què defensava el plural masculí en ple debat sobre lingüística i gènere. En aquest sentit, es va mostrar molt crítica contra el desdoblament de masculí i femení i l’ús de genèrics o bé del tercer gènere perquè pensava que feien la discriminació encara més evident. Així, Junyent no va defugir cap polèmica i va participar en molts debats convertint-se en una figura pública de referència, escoltada i admirada. Va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 2019 «per la seva llarga trajectòria en l’estudi i la defensa de la diversitat lingüística a Catalunya i al món». En un article pòstum que va dipositar al diari digital Vilaweb, Junyent va defensar fins i tot el dret de morir en català i la importància de poder expressar-se en la llengua pròpia en el tram final de la vida davant un personal sanitari castellanoparlant.

El més llegit