La comprensió lectora, una gran assignatura pendent

Comença un nou curs escolar i amb ell la tornada de molts infants a activitats i pràctiques que durant l’estiu també n’han fet vacances. A casa nostra, amb 85 dies de pausa estival, molts infants comencen el setembre amb la competència lectora una mica rovellada perquè per a molts nens i nenes llegir és una activitat exclusivament escolar. I, per tant, si no hi ha escola, no hi ha lectura. Malauradament, la manca d’hàbit lector de l’estiu també s’allarga durant el curs i d’aquí els baixos nivells de comprensió lectora que estudi rere estudi es repeteixen. El passat mes de maig es publicaven els resultats de l’estudi PIRLS, que evidenciaven que a Catalunya, els nivells de comprensió lectora estan molt per sota del desitjable: el 30% dels estudiants de 4rt de primària tenen un nivell baix o molt baix de comprensió lectora. I les conseqüències no son lleus. No tenir un bon nivell de comprensió lectora és una barrera en l’accés als coneixements escolars, però també en l’accés a una trajectòria personal, social i professional satisfactòria. Perquè entendre el que llegim és essencial per gaudir d’un text literari però també per poder desxifrar l'enunciat d’un problema matemàtic o per demanar cita per anar al metge. A més, com que la tendència ve de lluny la tenim enquistada. Calcificada. Assimilada en el sistema. I correm el risc de naturalitzar-la i d’assumir que aquest mal no es pot curar. Acceptarem amb normalitat que un de cada 3 dels nostres infants, tot i passar per l’escola i disposar de biblioteques públiques a l’abast, no son competents en lectura? I és que no va només d’escola ni del nombre de biblioteques disponibles. La lectura és un hàbit i, com tot hàbit, perquè es consolidi cal practicar-lo en moments, contextos i companyies diverses. Per això els experts ens diuen que és tan important llegir a casa amb els nostres fills i filles; perquè si els nostres infants només llegeixen a l’escola, la cosa no funciona. Tanmateix, sembla que encara som lluny d’entendre que aquí la responsabilitat és compartida i que no podem deixar als i les mestres soles en aquest repte. Hem de reivindicar que l’escola disposi de mitjans per apropar la lectura als infants amb més i millors biblioteques escolars (molt maltractades en els darrers anys, per cert) i més i millor acompanyament del professorat perquè pugui dissenyar i implementar projectes educatius en els quals la lectura tingui un lloc central. Però també hem de pensar en altres aliances i desenvolupar programes de dinamització lectora per a infants no lectors a les biblioteques, programes de lleure i lectura a les entitats socials o programes per a les famílies que disposen de menys recursos perquè, lluny de culpabilitzar-les, tinguin les eines per acompanyar als seus fills i filles. Sortosament, ja hi ha molts actors a Catalunya que des de fa temps treballen amb l’objectiu d’apropar la lectura a l’àmbit quotidià. Alguns ajuntaments han incorporat educadors socials a les biblioteques públiques, algunes escoles han començat a desenvolupar tallers per apropar la lectura a les famílies i ja son moltes les biblioteques que duen a terme programes de voluntariat lector per a infants que els costa llegir. Tenim una gran assignatura pendent com a país i ens hi juguem molt, així que no podem deixar perdre un altre curs. Cal apostar per fer créixer i donar eines a totes aquestes iniciatives i propostes per assegurar que arriben a tots els municipis i a tots els infants: no esperem a que unes noves dades negatives ens posin un mirall al davant i, de nou, no ens agradi allò que hi veiem.

La comprensió lectora, una gran assignatura pendent

Entendre el que llegim és essencial per disfrutar d’un text literari, però també per poder desxifrar l’enunciat d’un problema matemàtic o per demanar cita per anar al metge

El més llegit