No he assistit mai a un pregó de les festes, no hi aniria ni encara que el pregoner fos jo. Un pregó de festa major és el contrari a la festa, és un acte oficial en el qual algú a qui li han encarregat oficialment un text, lloa oficialment la ciutat, o una cosa semblant, ja dic que no he estat mai en cap. Qui ho va entendre bé va ser Tierno Galván quan era alcalde de Madrid, que en un pregó va instar tothom a col·locar-se. Tant d’èxit va tenir la crida que, des de llavors, polítics de tot signe no han deixat de col·locar-se, i no només a base de portes giratòries, fins i tot hi ha hagut un vicepresident que va col·locar la senyora de ministra. A Catalunya fou on amb més ganes es va seguir la consigna, van córrer els polítics a col·locar-se ells i a col·locar familiars, amics i tothom qui tingués carnet del partit. Si no hi havia prou paradetes per a tant d’aspirant a col·locat, es creaven direccions generals, ambaixades, un programa televisiu de la Diputació i consells de la republiqueta, el cas era col·locar-se i col·locar.