Fa només una setmana les futbolistes espanyoles feien història al guanyar el Mundial d’Austràlia, l’esdeveniment que es va convertir en fenomen amb rècords d’audiència, d’assistència als partits, d’inversió publicitària i patrocini. Un pas de gegant universal per a la igualtat en l’esport. I com tot Mundial, aquell minut d’or, aquest «el món em mira» que dona peu a les revolucions. La selecció nord-americana, encapçalada per Megan Rapinoe, va aprofitar en el seu moment el seu triomf en el Mundial per reclamar no, exigir públicament la igualtat salarial amb l’equipament dels homes, que, per cert, tampoc van obrir gaire la boca llavors. La selecció australiana, amfitriona en aquest Mundial del 2023, ha aprofitat l’altaveu per reclamar inversió pública en formació i menys desigualtat, i ha aconseguit que el seu govern es comprometi a injectar 200 milions de dòlars en millores en el futbol femení i l’AFLW, la seva lliga esportiva, també salvarà la bretxa de gènere que les separava dels homes en els premis econòmics, que eren quatre vegades superiors si l’equip guanyador d’un torneig era masculí.
Cas Rubiales
De la desigualtat al #MeToo en només una setmana
Temes:
MeToo Megan Rapinoe Esport femení Austràlia Índia Jenni Hermoso Mundial de futbol femení Luis Rubiales Igualtat Feminisme
El més llegit
- Nou avís de la policia per als que han de renovar el DNI o el passaport
- Europa retira del mercat la vacuna de la covid d’AstraZeneca
- Peris confessa que va abusar de nens des del 1972
- La sanció a Sainz pel GP de Miami afegeix més polèmica sobre la FIA
- Joves polítiques s’obren pas en les llistes electorals del 12M