La relliscada Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Menys Rubiales i més Icetes

Hi ha gent que és als antípodes fins i tot quan és als antípodes. Les futbolistes de la selecció estan en plena gesta esportiva, amb el país pendent d’elles i a la llotja part d’una família reial en què les dones són majoria, i un senyor els pren el focus. Ja no té remei. La copa de campiones del món queda irremissiblement i internacionalment unida al petó sense permís del president de la Federació Espanyola, Luis Rubiales, a la jugadora Jenni Hermoso. Molt deuen haver hagut de lluitar les noies per aconseguir la glòria en semblant companyia masclista, es mereixen una altra estrella. La capacitat d’agafament del directiu, que tant s’agafa els ous a mig metre de la infanta Sofia per celebrar una victòria d’ovaris, com li agafa amb les dues mans el cap a una dona per clavar-li un òscul improcedent com en una pel·lícula porno, està encara per apreciar-se en tota la seva magnitud. De moment, continua enganxat al clau cremant de la seva espontaneïtat innocent perquè s’ha de creure que l’estan escoltant els tertulians dels programes esportius de matinada, i no tota una nació avergonyida. La disculpa per comportar-se «sense mala fe, des de cap de les dues parts» és a un ‘chupito’ de defensar que la culpa va ser de Jenni, per incrustar el seu morro en el del cap.