Els estats són una ficció. Simbolitzen habitualment una idea de pertinença a una comunitat més o menys homogènia culturalment parlant, tot i que sempre amb aquest substrat de similitud de costums, tradicions i sentit del que és just. No obstant, en la realitat són només zones militars que s’han aconseguit defensar amb més o menys encert en el passat. Habitualment, la defensa d’aquestes zones era encomanada a un sobirà, raó per la qual els territoris sota el seu poder es consideraven part del seu patrimoni. De fet, els repartien entre els seus descendents a voluntat i creaven així noves entitats territorials, algunes de les quals encara perduren d’aquella època successòria.