Olga García, la futbolista que goleja amb els peus i amb les mans

El dia que aconsegueixin, que no és difícil, el mòbil d’Olga García, entendran per què és, en aquests moments, una de les dones més felices de la Terra. Aquell dia comprendran per què, durant uns anys, ha tirat la seva agenda al mar i no té ni hores, ni dies, ni setmanes, per programar res. Fa el que pot i més, però el que més fa o la cosa per a la qual es reserva minuts, si fa falta, ni tan sols hores, és per contemplar, simplement contemplar, aquestes dues preciositats de dos mesos, que, amb la seva parella, Carla Suárez, tenen a casa. L’Ona i la Noa, la Noa i l’Ona, que apareixen graciosíssimes a la foto del WhatsApp d’aquesta doble estrella del futbol femení (sí, sí, ella també es va tornar boja diumenge: «¡Boja, boja, perquè no sé si tornarem a veure-ho en la vida! ¡Van estar enormes, portentoses!»), tant en la seva faceta futbolística (¡ull!, 34 vegades internacional, tres Lligues i quatre Copes) com en la seva versió de reina del futbol online, davantera i golejadora tant amb els peus, al Dux Logronyo, de la Segona Divisió, com amb les mans als comandaments jugant a l’FC24, són l’alegria de la casa. «I, a sobre, són boníssimes, ja ho veus, ni un soroll, ni un plor ni una protesta mentre parlem». Cert, i tant que sí. Qui sap, potser quan creixin l’Olga es veurà obligada a posar en mans de l’Ona i la Noa algun artefacte entretenidor, com el que va idear el seu pare, el Luis Javier, llavors comissari de la Policia de Mataró, mentre la portava, gairebé cada dia, de Dosrius (Maresme) a la Masia perquè s’entrenés, ja com a gran promesa del futbol amb botes. I és que l’Olga va començar a jugar alhora, de molt nena, al futbol online i al futbol real. El seu pare li endollava la PSP al cotxe perquè s’entretingués en el trajecte de 45 minuts (al tornar, hi jugava menys, ja que estava rendida) fins a la Joan Gamper. En els dos jocs era tremendament competitiva. És més, era la reina (també) a l’hora de trencar comandaments, atesa la seva frustració per no marcar, per perdre (virtualment). Va trencar tants comandaments (originals, autèntics) que la policia, que, com se sap, no és tonta, va haver de comprar-li un comandament als xinos. ¡Quin cabreig, senyors! No hi havia manera d’agafar-li el tacte. Vinga a prémer i a prémer. I, és clar, Olga va perdre la precisió amb aquesta porqueria de comandament. «Així valoraràs el que valen les coses». I va funcionar. Olga García és una estrella dels dos mons de la pilota. No hi ha qui li faci ombra, ni sobre la gespa ni asseguda al sofà. Aquests peus ballen amb idèntica sonoritat, elegància i eficàcia que els veloços i virtuosos tous dels seus dits. És més, ha aconseguit mimetitzar els dos jocs. ¿Com? Doncs molt senzill, tal com li demana la seva neboda, la tieta celebra els seus gols sobre la gespa de Logronyo (o qualsevol altre camp d’Espanya) copiant les celebracions de l’FC24. Ella creu que ser futbolista de veritat li permet, a través del revolucionari FC24, aplicar tàctiques, estratègies, jugades, sistemes que ha après al Dux Logronyo. Pot ser que per això, no fa gaire, derrotés per golejada («li vaig marcar quatre gols en un tres i no res») el popular Kiko Rivera, que s’hi va connectar amb la seva Play al núvol, creient que es menjaria l’Olga i en va sortir esquilat, amb rialles, amb moltes rialles, però apallissat. Això sí, l’Olga comenta que, en el món del futbol real, no hi ha gaire afició a la Play, o no com per competir al seu nivell, ja que ella juga amb jugadors del món sencer fins a 30 partits cada cap de setmana tot i que, quan juguen fora amb l’equip real, amb prou feines pot fer-ho amb la Play. El Luis Javier, el pare més orgullós del món, mai va pensar, sens dubte, que aquella nena es convertiria en l’ambaixadora, en la imatge, en una de les propulsores d’EA Sports per promocionar el videojoc FIFA FC24. La mare Montserrat i la Patricia, higienista dental, germana de l’Olga, es parteixen de riure quan recorden la imatge d’aquella nena, al seient posterior del cotxe de pare, marcant gols per l’escaire, mentre llançava el seu puny a l’aire. No, no ens hem oblidat de parlar del gran triomf de les noies a Sydney, ni tampoc de l’inadequat petó del president Luis Rubiales a Jenni Hermoso. «Ha sigut una gran conquesta i em sap molt de greu que un incident tan desagradable i impensable en ple 2023, tapi, d’alguna manera, una conquesta tan enorme. És evident que hem de continuar lluitant pels nostres drets. S’ha millorat, però queda molt. Massa».

Olga García, la futbolista que goleja amb els peus i amb les mans

La futbolista del Dux Logronyo és també una virtuosa golejadora en la Play amb l’FC24

El més llegit