Al creuar un parc un d’aquests matins vaig agafar al vol una conversa de dos homes d’edat avançada, asseguts en un banc, que parlaven de la calor, el tema de l’estiu, i s’interrogaven: «Mentre és de dia podem ser aquí, però ¿què fas de nit?». La calor extrema ens fa anar a tots bojos. Pensem a posar més arbres per tenir més ombra, a baixar les persianes durant el dia per protegir les vivendes, en refugis climàtics que ens donin treva al sol abrasador, però quan arriba la nit, ai la nit.