Torna la política

Deia Antonio Machado que en política «només triomfa qui posa la vela on bufa l’aire; mai qui pretén que bufi l’aire on posa la vela», una lliçó que el PP no va semblar aprendre malgrat imposar-se en les eleccions del 23 de juliol i que aquest dijous li ha suposat una rebolcada, ja veurem si definitiva per a les aspiracions d’Alberto Núñez Feijóo, al Congrés dels Diputats. L’aire que bufava a Espanya al juliol tenia molt a veure amb aïllar la ultradreta, després que una part important dels ciutadans contemplessin atònits els perfils triats per Vox per ocupar llocs clau en les institucions regionals, i també amb girar full, d’una vegada per totes, al procés català sis anys després de l’1-O. La votació que ha permès que la balear Francina Armengol arribés a la presidència del Congrés, la tercera institució de l’Estat, té molt a veure amb posar la vela allà on bufa l’aire: 178 diputats progressistes, nacionalistes i, fins i tot, independentistes han sumat els seus vots per aixecar un mur davant un Vox a la baixa i donar-li una oportunitat a la política. Al grup de la dreta, el PP va semblar entendre finalment, aquest dijous sí, que amb Vox no arribarà gaire lluny i va trencar a última hora el pacte que tenia amb la ultradreta per facilitar-li l’accés a la Mesa del Congrés. El temps dirà si hi ha conseqüències a llarg termini en els seus pactes regionals, tot i que la primera pot ser la repetició electoral a Múrcia. La ruptura en la dreta, escenificada en els 139 vots a favor de Cuca Gamarra com a presidenta del Congrés, els dels seus diputats més el d’UPN i la de CC, dificulta la intenció de Núñez Feijóo de demanar-li al Rei que el proposi com a candidat a la presidència del Govern. Amb 39 diputats menys que el bloc progressista/nacionalista i el dubte del que faria Vox en una eventual investidura després del divorci d’aquest dijous, complica de forma important els seus plans immediats. La cara del mateix Feijóo a l’hemicicle durant l’elecció d’Armengol indicava els dubtes que ara s’apoderen de la planta noble de Génova. Però segurament un dels fets més rellevants del que ha passat al Congrés aquest tòrrid dijous d’agost ha sigut la tornada a la política de Junts, allunyada per primera vegada en molts anys del realisme màgic a què els empenyia Carles Puigdemont des de Waterloo. Els hereus de Convergència han entès, finalment, la necessitat de fer política. I s’ha d’apuntar en l’haver del PSOE la tornada dels independentistes catalans de dretes a la institucionalitat. El que ha passat a la Cambra baixa resitua tot l’independentisme català dins el terreny de joc de la política espanyola, on ERC ja havia saltat en la legislatura anterior, però que Junts encara observava des de la banda. Sense pressuposar el que passarà els pròxims mesos, que seran de dures negociacions abans que es pugui anar a una investidura presidencial amb opcions de prosperar, Junts abandona l’estratègia del «com pitjor, millor», que per exemple el va portar a sortir del Govern de la Generalitat i deixar sola ERC. Puigdemont no ha desaprofitat l’oportunitat que li han ofert les urnes del 23 de juliol i una de les claus de la pròxima legislatura de ben segur la trobarem en el tancament polític definitiu del procés dins Espanya i amb la intervenció de les seves institucions públiques, alhora que els independentistes catalans han pres consciència que poc o res poden esperar de la justícia europea. Si aquest tancament definitiu del procés, sis anys després, es farà mitjançant alguna mesura legal que tingui els mateixos efectes que l’amnistia o a través d’altres fórmules ho veurem en els pròxims mesos. Sens dubte, serà una de les claus de la negociació de la investidura, tot i que el PSOE sembla disposat, almenys inicialment, a no vetar des de la Mesa del Congrés la tramitació d’una llei d’amnistia que presentin els nacionalistes. Però per travessar aquest riu, queda molta travessia encara. Això sí, els acords subscrits pel PSOE amb ERC i Junts respecte a les llengües cooficials i a les comissions d’investigació no deixen de ser cosmètics. És un avenç molt significatiu, sens dubte, que el Congrés reflecteixi la pluralitat lingüística d’Espanya, on un de cada quatre dels seus ciutadans parla una llengua diferent del castellà, però la molla de la negociació arribarà en les pròximes setmanes: buscar una sortida a la situació de Puigdemont i dels prop de 4.000 encausats per fets relacionats amb l’1-O. Aquesta serà la clau de volta de la pròxima legislatura.

Torna la política

178 diputats progressistes, nacionalistes i, fins i tot, independentistes han sumat els seus vots per aixecar un mur davant un Vox a la baixa i donar-li una oportunitat a la política

Armengol permetrà a partir d’avui l’ús del català, el gallec i el basc al Congrés

El PP fracassa en la primera batalla de la legislatura després d’exposar Cuca Gamarra

El més llegit