Finalment, Junts, és a dir Carles Puigdemont, va facilitar l’elecció de Francina Armengol com a presidenta del Congrés dels Diputats, donant-li la majoria d’aquest òrgan a l’esquerra. Si a l’expresident de la Generalitat, resident ara a Waterloo, el guiés la lògica, es podria dir que Pedro Sánchez té garantida la investidura. Però seria molt arriscat. Perquè és difícil saber què mou Puigdemont més enllà de la seva situació processal, la seva proclamada desconfiança dels partits i governs de l’Estat i l’exigència de «fets comprovables» per facilitar qualsevol votació. Tan és així, que el seu suport a Armengol no va respondre a les qualitats de l’expresidenta balear, que les té, o al fet de descartar la ¿trencada? aliança PP/ Vox, sinó a una carta del ministre d’Exteriors sol·licitant al Consell Europeu l’ús del català, l’eusquera i el gallec en les institucions comunitàries, que s’afegia a tres compromisos més assumits pel PSOE.