Guanya la política nyorda, per ara

No s’ha tallat un pèl Joan Tardà després de conèixer la decisió de Waterloo. Literalment ha deixat escrit a Twitter –territori aclaparadorament afí a Puigdemont– un missatge amb sornegueria: ‘Amics de @JuntsXCat, benvinguts a la política dels independentistes d’@Esquerra_ERC «nyorda», «traïdora» i «botiflera» evidentment’. Perquè, en un gir inesperat dels esdeveniments, Puigdemont va decretar l’acord amb el PSOE per a la Mesa del Congrés. Inesperat per tot el que s’havia dit anteriorment, per tota la retòrica maximalista, per les desqualificacions constants als acords entre el PSOE i ERC. Sovint, no ja contra el contingut d’aquests acords si no contra el fet mateix de dialogar per arribar a acords. Amb raó Tardà s’ha deixat anar, sense filtre. Perquè Tardà és un de molts que suporta des de fa anys insults de tot tipus i fins i tot amenaces directes dels que es manifesten com acèrrims afins a Waterloo. L’hi han dit de tot a Tardà, malgrat ser un esperit lliure que ha rebutjat qualsevol prebenda, com càrrecs de partit o institucionals. És un jubilat que viu de la seva pensió i expressa la seva opinió. Tot i que això ha importat poc als que l’insulten diàriament, agitant banderes belgues al costat d’estelades o a electes que fomenten aquesta mena d’actituds. O que fins i tot les aplaudeixen, com ja es va veure amb Carme Forcadell en la celebració que va fer Waterloo del cinquè aniversari de l’1 d’Octubre. Vergonyós espectacle que alguns aclamen sense rubor. La socialista mallorquina Francina Armengol serà la nova presidenta del Congrés, una dona que ha governat les Balears amb Podem i Més, i que ha defensat l’ensenyament en català i l’ús públic a la seva comunitat. Era una picada d’ullet, cert. Però no suficient. Els republicans van plantejar tres condicions per a un acord: foment del català, investigació Pegasus i tramitació d’una llei d’amnistia. Puigdemont ha demanat ampliar aquesta investigació al 17-A. L’hi han donat. I així, finalment, ha transigit amb les mateixes cartes que havia ensenyat ERC. Això sí, amb compàs d’espera. Deixant clar que la seva posició era determinant. ¿Era per tant un tema de contingut o de protagonisme? Ens hem de preguntar si no és aquesta una autoesmena en tota regla. ¿No ha optat Puigdemont pel diàleg i l’acord que criticava als republicans? ¿No és això pragmatisme? La vigília, una de les veus més respectades del sector pragmàtic de Junts, Jaume Giró, va publicar una instantània estiuenca a Instagram. Era una foto amb la pesca vespertina, amb un somriure a la barca amb les seves captures. El missatge era clar, evocava el «peix al cove» de fa uns anys. Certament censurat, també pels republicans en l’ocàs d’aquella etapa. A Junts hi ha més gent de la que sembla amb ganes d’arribar a acords i aconseguir avenços tan significatius com el del català a Europa. Giró és una d’aquestes persones que podria optar per presentar-se a primàries en la futura llista electoral de Junts. Com l’exprés Josep Rull, un altre possible cap de llista i de provada bondat. Una altra cosa és quina capacitat tenen de portar Junts pel camí de l’acord i de refer ponts amb els republicans. Probablement, avui, tots dos respiren més alleujats. Tot i que no es pot oblidar que això era només l’aperitiu, veurem què passa quan arribi el plat principal amb la investidura de Pedro Sánchez.

Guanya la política nyorda, per ara

Ens hem de preguntar si l’acord de Junts amb el PSOE no és una autoesmena en tota regla. ¿No ha optat Puigdemont pel diàleg i l’acord que criticava als republicans?

El més llegit