¿De debò aquest cos va petar, de sobte, l’octubre del 2012, quan intentava compaginar feina, estudis, entrenament i pàdel al més alt nivell? ¿De veritat aquest noia, de 38 anys, que va ser número 1 del món en companyia de la no menys impressionant Gemma Triay, va estar a punt de llançar-ho tot per la borda i buscar-se la vida a través de la magnífica llicenciatura (ADE, Publicitat i Comunicació) aconseguida a la Universitat de Fresno (Califòrnia, EUA) quan va estar jugant a tennis, també, sí, al més alt nivell? ¿Aquesta dona, tota vitalitat, que lidera la revolució en el pàdel femení, de bracet amb un munt de companyes, va petar, va dir prou, va dir «fins aquí he arribat, me’n vaig»?