Som en una cafeteria d’un poble costaner. És un lloc autèntic i, des de primera hora, veus els pans amb oli passar, els fregits de peix (per allò que som al costat del mar), algun bocata, un parell d’ensaïmades (per allò que som a Mallorca), cafès i canyes. Són les nou i està a vessar. Arriba un grup de joves peninsulars amb aspecte castís. S’acosten a la barra: «Venim a esmorzar xurros», diu un. «Ho sentim, però no tenim xurros. Tenim ensaïmades», li respon el propietari. «¿Com que no teniu xurros? ¡Som a Espanya!», li replica enfadat el client. Final de la història.