Som en una cafeteria d’un poble costaner. És un lloc autèntic i, des de primera hora, veus els pans amb oli passar, els fregits de peix (per allò que som al costat del mar), algun bocata, un parell d’ensaïmades (per allò que som a Mallorca), cafès i canyes. Són les nou i està a vessar. Arriba un grup de joves peninsulars amb aspecte castís. S’acosten a la barra: «Venim a esmorzar xurros», diu un. «Ho sentim, però no tenim xurros. Tenim ensaïmades», li respon el propietari. «¿Com que no teniu xurros? ¡Som a Espanya!», li replica enfadat el client. Final de la història.
La sort de besar Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
¿Com que no hi ha xurros?
Un grup de turistes es va presentar en una cafeteria al crit de «¡volem xurros!» i el propietari els va respondre amb un educat «tenim ensaïmades»
Temes:
El més llegit
- Tres històrics deixen el Balcó Gastronòmic del Port Olímpic
- Com l'escalada ajuda Carlos Soria a sortir de l'accident a 7.700m de fa just un any: “Vaig al rocòdrom a les 7.00 h”
- Manolo García: "M’ha agradat que, de cada dos catalans, un no ha anat a votar"
- Catalunya i Madrid s’allunyen de la productivitat de les regions més riques
- Tres turistes espanyols moren en un tiroteig al centre de l’Afganistan