Amb els primers rajos del sol d’agost, de vegades al migdia, en ocasions a la tarda i fins i tot l’endemà, amb el mateix sol del matí anterior caient a plom amb l’efecte nociu que destrueix el vampir, sortien de l’‘after hours’ posats com polls. La roba enganxada al cos per la humitat, la jaqueta arrugada i la camisa en mode faldons sobre uns pantalons com un quadro abstracte, esquitxat de faves de diverses barreges d’alcohols i no volies saber de què més, empremtes reconeixibles d’una nit de farra i buit; potser el coll tacat de maquillatge d’un conat d’aventura de quatre hores abans, els peus cremant i inflats de tantes hores suportant el cos o de ballar en cercles sobre un terra enganxós, trepitjant com Neil Armstrong ho va fer a la Lluna, el telèfon d’un desconegut anotat molt de pressa a la targeta del local, la boca resseca i el serrell soldat a un front sorrenc argamassat de moltes suors de diferents hores. El que restava de dia feia pensar en l’Alpe d’Huez.