Un nou cop d’estat, aquesta vegada al Níger, posa en relleu que si la colonització va suposar l’exercici de supremacisme més gran sobre el continent africà per part d’Europa, la descolonització no ha respost tampoc al somni dels moviments d’independència d’aturar el jou i avançar en el desenvolupament dels seus països i els drets de les persones. Bona part de les relacions de poder s’han mantingut sota l’aparença de parlaments, governs i líders autòctons, però conservant el poder econòmic per part d’empreses occidentals i el marge de decisió en mans d’elits formades a l’ombra de les seves antigues metròpolis. Si mirem el mapa, en la primera línia de països, les primaveres van incendiar fa una dècada tot l’arc àrab sense que per ara hagin llançat governs més inclusius. El que ara és encès és la segona línia, la que va del desert al cor de l’Àfrica negra.