Aquest estiu està marcat per una guerra a Ucraïna que per desgràcia no fa cara d’acabar, per les recents eleccions, i pel mes de juliol més calent de la història, mentre alguns continuen negant l’escalfament global. «Hay gente pa tó», que va dir El Gallo quan va conèixer el filòsof Ortega y Gasset, perquè alguns encara mantenen que la Terra és plana. A Ucraïna continuen bombardejant malgrat la calor ja que allà el clima influeix d’una altra manera: a la tardor i l’hivern, amb els camps plens de fang i neu, és difícil avançar mentre la primavera i l’estiu fan passar una bona bona estona als tancs en aquelles immenses planes... tret que volin una presa, com van fer a Kakhovka. Això i les mines, inclosos els de raïm que Rússia ja utilitzava i que Biden ha pres la decisió –al meu entendre equivocada– de subministrar, perquè «sembren» de mort extensions de terreny que després és difícil netejar, com mostren els casos de Laos i el Vietnam 50 anys després.