‘Barbie’, el feminisme i el masclisme

Diuen que un 90% de les nenes han tingut una Barbie. Jo pertanyo al 10% que mai la va tenir i ho vaig viure sense trauma. Per tant, no m’he acostat a la pel·lícula amb una vinculació sentimental. Al principi, vaig llegir algunes feministes criticar la pel·lícula sense veure-la. És clar, és el món rosa: Barbie, Mattel i capitalisme. Després, vaig llegir un tuit en què es parlava de transfòbia. Després, missatges als EUA d’‘incels’ que fins i tot cremaven Barbies. I llavors, em vaig dir: «Ana, para. Si un ‘incel’ crema una Barbie, aquí hi ha fons». Més tard, altres feministes em van animar a anar-hi. I així ho vaig fer. Sembla mentida que els que diuen que és una pel·lícula antihomes no n’hagin entès el fons (tot i que el masclisme tampoc dona per a més). La pel·lícula és una paròdia i un sarcasme profund del sistema. No és un retrat d’odi als homes perquè a Barbie Land les dones tenen el poder. El canvi és quan Barbie i Ken viatgen al món dels humans i veuen com funciona: ella es queda en xoc i ell el flipa. A partir d’aquí, tots els rols de gènere s’inverteixen. El que molesta els masclistes no és altra cosa que la funció mirall de com de ridícul que és el patriarcat i el masclisme. Els irrita veure reflectit el que el patriarcat fa amb nosaltres i que el visquin ells en dues hores de pel·lícula, per buscar la vostra empatia. Faltaria més que ara hàgim de demanar perdó per ‘Barbie’ quan és ficció, aquests homes són actors i és cine. Al món real som nosaltres les que patim l’ocupació del poder, la dependència, la invalidació de les nostres emocions, la minva d’autoestima, la validació amb la seva mirada o promoure enfrontar-nos entre nosaltres. I tot i així, Barbie demana perdó i Ken, no. Prefereixo una pel·lícula que qüestioni amb les seves frases a una que potenciï l’amor romàntic i la norma. Es parla de patriarcat (no d’heteropatriarcat). I no és trànsfoba perquè anar a la ginecòloga no ho és (que han hagut de parlar persones trans a les xarxes per aclarir-ho). I no. ‘Barbie’ no parla de prostitució o de pobresa. És una pel·lícula d’entreteniment sarcàstica, no un tractat de Simone de Beauvoir. M’irrita que ells facin tota mena de continguts, i que nosaltres sempre hàgim d’oferir llibres, cançons o pel·lícules feministes 100% per ser bones o acceptades. Que si ells veuen una pel·li d’herois vestits de marcians, no passa res; però si les amigues van en grup vestides de rosa, es posa el crit al cel. De vegades em pregunteu si és dolent ballar reggaeton, escoltar Shakira o veure aquesta pel·li. Deixeu al costat el feminisme de soca-rel perquè això és un patriarcat que ens sotmet sempre a contradiccions. Ves a veure ‘Barbie’ si vols i sense culpa, amb la teva consciència feminista. Ningú us ha de dir què veure ni què escoltar. Jo he vist, a les xarxes, nois plorar amb la pel·li, demanar perdó a les nòvies o a les dones o un que va dir que es va reconciliar amb la seva mare. La cultura serveix per a això. Deixeu que cada persona reflexioni. I no menyspreem totes les portes que portin a la difusió d’un missatge feminista perquè, altrament, perdem.

‘Barbie’, el feminisme i el masclisme

Els que diuen que és una pel·lícula antihomes no n’han entès el fons (tot i que el masclisme tampoc dona per a més). El film és una paròdia i un sarcasme profund del sistema

El més llegit