Vet-me aquí amarrada al dur banc d’una galera turquesca, lligada a l’última columna abans de tancar el xiringuito per vacances i fer les maletes. En realitat, ja estic al lloc d’estiueig, però m’ha agafat el toro. Escric en un hostal familiar, de dues estrelles, en una habitació modesta, però netíssima la finestra de la qual aboca a un terrat on un velam de llençols blancs espetega sota el sol. Bufa un lleuger vent de mestral.