Si la història serveix de referència, el millor estiu recent d’Espanya va ser el del 2007. Marxàvem de vacances congratulant-nos que la taxa d’atur havia caigut per sota del 8% en el segon trimestre de l’any. L’economia creixia per sobre del 4%. Aquell any es va batre el rècord de venda de vivendes. Qualsevol persona que entrava en una sucursal bancària o caixa d’estalvis a demanar una hipoteca sortia amb ella sota el braç. També, si ho demanava, aconseguia un crèdit per comprar-se un cotxe. Anar-se’n de vacances a l’Extrem Orient ja no era una extravagància de quatre esnobs. Si, l’economia espanyola actual va «com una moto», així s’afirma des del Govern en funcions, aquella Espanya de 45,2 milions d’habitants anava com un coet. El president de llavors, José Luis Rodríguez Zapatero, ja entreveia que se superaria Itàlia en PIB per càpita. La borsa va arribar al novembre als seus rècords històrics. Temps que van acabar bruscament un any després.