Un dels gags més celebrats del programa d’humor 'Polònia' és el que, al llarg dels anys, ha ajuntat dos escriptors del tot oposats que, en determinades circumstàncies funcionaven com a duet còmic. Eren Quim Monzó i Pere Gimferrer, caricaturitzats a partir dels tics (en el cas del novel·lista) i de la minuciositat acadèmica (en el cas del poeta que ens ocupa). El personatge Gimferrer parlava amb una llengua tan precisa i ajustada, tan elevada, que fins i tot feia constar ostensiblement, en el discurs, els signes de puntuació que feia servir. Si volia dir, per exemple, «aquest matí, abans d’anar a treballar, he esmorzat una torrada; era de pa de motllo», ho expressava així: «Aquest matí coma abans d’anar a treballar coma he esmorzat una torrada punt i coma era de pa de motllo punt i final». Era la manera que tenien els guionistes del programa de portar al límit tant la fixació per la pulcritud del llenguatge com allò que un crític va definir com «una llegenda composta d’excentricitats fabuloses».