Carlota Camps i Xabier Barrena han avançat a EL PERIODICO, la celebració d’una primera reunió de Jordi Turull i Marta Rovira per mirar de fixar una posició comuna de l’independentisme davant les negociacions per a la possible investidura de Pedro Sánchez. No és, com pogués semblar als ulls de Madrid, una tàctica dilatòria. L’última paraula la tindrà Carles Puigdemont. Les seves demandes són maximalistes des del punt de vista del PSOE. L’aministia no és possible amb aquest nom (i segons com ni tan sols l’indult previ com ha explicat Ángeles Vázquez) i l’autodeterminació és una cosa que, en tot cas, no pot donar un Govern sinó un Estat. Però Puigdemont vol, sobretot, distingir-se del que ha fet Esquerra des de la moció de censura del 2018. Per això, el primer pas que ha encarregat a Junts és obrir una ronda de contactes amb partits i entitats independentistes per fixar una posició comuna, es tracta de situar la decisió en clau de país, de manera que el desgast no sigui només per al seu partit, de cara a una futura repetició electoral o a les següents eleccions catalanes. Tal com està plantejant les coses Puigdemont, això no va que Sánchez vagi un dia a TV3 i digui, com va fer Aznar, que parla català en la intimitat. Per cert, ho va fer quatre setmanes després que els seus seguidors cridessin allò de «Pujol, nan, parla castellà».