Hi ha sanchisme per estona

Pedro Sánchez ha aixecat un ‘match ball’ quan fins i tot el seu antany guru de capçalera el donava per mort. Públicament aquest va adjudicar 165 diputats a Feijóo en la recta final de campanya. ¡Que santa Llúcia li conservi la vista! Els gurus demoscòpics no en van encertar ni una. Amb GAD3 fent el ridícul a la COPE, subhastant amb malvolença la pell de l’os sense haver-lo caçat. Només la Moncloa va transmetre convicció en l’última setmana de campanya. I Pedro Sánchez, en persona, deia a periodistes pròxims que guanyaria, davant la incredulitat d’aquests, que van pensar que a Sánchez havia embogit. No va guanyar. Però va aixecar el partit com si fos Alcaraz amb tres sets en contra a l’herba de Wimbledon davant Djokovic. Difícilment Pedro Sánchez tindrà investidura. Tot i que altres embeinades hem vist. Però, passi el que passi, continuarà al capdavant del Govern mentre qui és a la corda fluixa és Feijóo, al qual l’ayusisme ja li canta les absoltes. Per aconseguir la investidura, aquesta vegada Sánchez necessita, també, Puigdemont, que un dia aposta per Trias i a l’altre s’erigeix en el portaveu d’una mena de CUP a la dreta. Puigdemont va reiterar en campanya que el PSOE i el PP eren el mateix. Amb l’afegit que la seva aposta estratègica ha sigut la del com pitjor, millor. Tot i que és clar que qui parla és un home ferit en el seu orgull, per sentir-se menystingut per ERC i el PSOE. També, perquè el seu ‘modus operandi’ és l’ordeno i mano, que necessita que aclamin les bases. La capital de Catalunya és Waterloo, va escriure el seu periodista de capçalera. Dit d’una altra manera, Puigdemont és el sobirà. I la cort és on és el sobirà. I el sobirà fa el que li plau, perquè parla directament amb Déu. Per recolzar la investidura, la portaveu del sobirà a Madrid ha apujat matusserament el preu. Amnistia i autodeterminació, assenyalant que és una proposta de mínims. És clar que potser es va fer un embolic quan ho va verbalitzar. En cas de ser veritat, és obvi que anem de cap a una repetició electoral. Potser al gener. ¿Però aquest escenari angoixa Sánchez? En absolut. Fins i tot el podria vendre com un actiu. A Catalunya, perquè podrà insistir en el papus tan reeixit del ‘que ve la dreta i amb Vox’ i remarcar irresponsabilitat de l’independentisme. I a Espanya, perquè assegurar que va renunciar a una investidura per defensar la unitat d’Espanya no només no resta, és que el blinda davant cert discurs de la dreta del seu mateix partit (als quals també ha derrotat) i del conjunt de la dreta més rància, que li ha adjudicat el greuge de ser un ‘venedor de pàtries’. Pedro Sánchez està avui en un ‘win win’. Si, a més, l’hi posen fàcil, pot obtenir al gener –ara sí– una victòria en vots i escons.

Hi ha sanchisme per estona

Difícilment Pedro Sánchez tindrà investidura. Però, passi el que passi, continuarà al capdavant del Govern mentre qui és a la corda fluixa és Feijóo

El més llegit