Barcelona és el meu niu, el meu aquí i ara, un ara que dura gairebé tres anys i que és molt desitjat, no un accident a l’estil de Bertín Osborne. Si me’n vaig avui és perquè començo vacances i necessito un ‘reset’ en un refugi climàtic dels de veritat i no de mentides, lluny de la temperatura ambient que regna en aquests dies de juliol a la paella. Per això i per veure els meus que són lluny.