Fa uns anys, a Sant Feliu de Guíxols, vaig coincidir en un bar amb els operaris dels focs artificials que l’endemà havien de cloure la festa major. Havien muntat part de la instal·lació i feien un descans abans d’acabar amb la resta. Vam estar parlant i ens van explicar la dificultat de l’empresa, la necessitat de coordinar-ho tot, les mesures de seguretat, els mecanismes precisos que permetien la coreografia dels coets. I també el moment clau de la ignició, que encara requeria l’habilitat, la destresa i la valentia d’unes mans humanes. L’endemà, l’espectacle, sorollós, impetuós i acolorit, va ser un èxit.