Hi ha vivendes a les quals els dol el passadís com hi ha cossos als quals els fa mal el cap. Les persones a qui ens fa mal el cap reconeixem de seguida un dolor de passadís. Vaig estar sopant dilluns a casa d’un amic. Vaig anar-hi ja que havíem quedat amb molta antelació perquè m’ensenyés la seva nova casa. Vaig anar-hi malgrat que m’havia aixecat aquell dia amb una migranya irreductible. Em vaig presentar a la cita atordit pels analgèsics i amb poques ganes de parlar, tot i que mirant de dissimular el meu estat físic i anímic. No vaig beure vi, malgrat la insistència del meu amfitrió, perquè l’alcohol disminueix de vegades l’efecte dels fàrmacs. El meu amic em va preguntar si m’havia tornat abstemi i vaig caure en la temptació d’explicar-li la veritat. Llavors va anar al dormitori i en va tornar amb unes pastilles «màgiques» que robava a la farmàcia del seu pare.