A la meva mare li agradava anar al futbol, amb el meu pare i amb un altre matrimoni, el dels seus amics més íntims. Tots quatre, abonats del València CF durant dècades, quedaven cada dia de partit. Sempre començaven amb un berenar sopar abans d’entrar a Mestalla. Després disfrutaven del partit i mai sortien de l’estadi abans que l’àrbitre xiulés el final i que els jugadors s’acomiadessin al centre del camp. De vegades la meva mare es quedava a casa, quan l’equip es jugava alguna cosa important, perquè patia massa.