Un fantasma recorre l’esquerra que habita a l’esquerra del PSOE. És la gran convidada de pedra, invisible en els mítings de Sumar, que només apareix, per pura omissió, en les entrevistes que concedeix Yolanda Díaz, que es contrau com un eriçó al sentir el seu nom. És un fantasma prohibit anomenat Irene Montero, un nom que no veuran mai ni en un tuit, ni en un míting ni en una entrevista de la líder de Sumar. Després de la purga estalinista a la qual va ser sotmesa la ministra d’Igualtat, ni tan sols es va complir el mínim protocol de mantenir les formes i respectar pòstumament la seva figura. Es va donar llavors l’ordre d’ignorar-la, fins i tot quan les preguntes es referissin explícitament a ella, com si fos una d’aquelles estranyes desaparicions en vida tan habituals a l’antiga RDA. El cert és que som davant un cas sorprenent d’autolesió política: mentre els col·lectius trans i LGTBI+ reivindiquen les lleis que va impulsar Montero, Yolanda Díaz prefereix ignorar els èxits de Podem en el Govern, com si els punts bons de la ministra fossin en realitat dolents per a ella. La ministra que és blanc de Vox i del PP, i de qui fins i tot s’ha desmarcat el president Sánchez, que la va nomenar, veu perplexa com l’espai que l’hauria de defensar prefereix deixar-la tirada a la cuneta.