Ucraïna i l’OTAN

A Putin només li han arribat males notícies de la cimera de l’OTAN reunida aquesta setmana a Vílnius, tot i que tampoc esperés cap altra cosa. Fa uns anys l’OTAN semblava una relíquia inútil heretada de la Guerra Freda que s’hauria d’haver desmantellat quan ho va fer la seva contrapart, el Pacte de Varsòvia.Trump vociferava contra la seva inutilitat, amenaçava d’abandonar-la i clamava –igual que havien fet els seus predecessors– contra uns europeus aprofitats que no participaven adequadament en el seu manteniment i en la pròpia seguretat del Vell Continent. La veritat és que al desaparèixer l’URSS l’OTAN s’havia quedat sense motiu aparent per justificar la seva existència, i va ser llavors quan Emmanuel Macron va dir allò que l’Aliança estava «en mort cerebral» i que s’havia de dotar Europa d’una capacitat de defensa independent dels EUA, cosa que es diu «autonomia estratègica europea», construïda al voltant de laForce de Frappe (força nuclear) francesa, tot i que això últim s’ho callés convenientment per no espantar encara més el personal. De tota aquesta fantasia hem despertat amb l’agressivitat russa que ha posat fi de cop a l’antimilitarisme europeu i ens ha portat a tots a gastar més en defensa, bastant més. No ha sigut brusc ja que va començar amb l’annexió de Crimea, a la qual no vam fer massa cas perquè, en definitiva, havia sigut sempre russa des que la va conquistar Potemkin al segle XVIII i només es va fer ucraïnesa per un caprici de Khrusxov. Però si amb Crimea ens vam començar a desemmandrir, la invasió d’Ucraïna ens va posar els ulls com taronges i l’OTAN va recuperar la seva plena raó de ser perquè és l’única aliança que ens deixa fora de perill de la fatxenderia del Kremlin gràcies a la protecció que ens brinda el paraigua nuclear nord-americà. Per això dos països amb tan forta tradició neutral com Suècia i Finlàndia han demanat un ingrés que l’OTAN es va afanyar a acceptar en la Cimera de Madrid, tot i que Erdogan només hagi aixecat el seu veto a Suècia en la de Vílnius a canvi de certes concessions sueques en la lluita antiterrorista, la venda de F-16 americans i el compromís d’empènyer la seva pretensió de reobrir la negociació amb la UE, on no crec que hagi de tenir gaire recorregut més enllà d’actualitzar l’acord comercial o d’aconseguir algunes concessions financeres i en l’àmbit dels visats..., cosa que l’allunya de Rússia. Suècia serà el membre 32 de l’Aliança i convertirà el mar Bàltic en un mar occidental inclòs en l’ambiciosa renovació estratègica que l’Aliança va adoptar fa un any a Madrid. Tres males notícies més per a Putin. Més difícils d’atendre resultaven les demandes ucraïneses d’entrar en l’OTAN, tot i que estiguessin avalades per una carta firmada per vuit ministres d’Afers Exteriors dels països nòrdics, per dues raons almenys: perquè Ucraïna encara no està preparada en termes democràtics malgrat els avenços que ha fet, i perquè admetre-la en plena guerra amb Rússia ens portaria per la simple aplicació del famós article 5 (defensa col·lectiva) a la tercera guerra mundial, i això no ho vol ningú. Per això la discussió se centrava en si donar a Ucraïna un full de ruta clar per a una adhesió futura o si es busca una fórmula més flexible (a l’estil del pacte d’acer no escrit entre els EUA i Israel) que li garanteixi diners i armes durant el temps que faci falta per defensar la seva sobirania davant l’agressió russa. I aquesta fórmula mixta és l’opció realista que s’ha imposat: s’ha acordat que el futur d’Ucraïna està en l’OTAN «quan els aliats ho acordin i es compleixin les condicions», sense que aquestes ni el moment s’explicitin, i alhora el G-7 i d’altres (Espanya) han assegurat a Kíiv que li donaran ajuda econòmica i militar tot el temps que faci falta,per si Moscou pensava que flaquejaríem. I això tampoc li ha agradat gens, a Putin. El problema d’aquesta fórmula és que permet que Rússia reobri la qüestió amb exigències quan arribi el moment, que algun dia haurà d’arribar, de negociar un final a aquesta guerra. De manera que, es digui el que es digui, la futura relació entre Ucraïna i l’OTAN segueix, segons la meva opinió, en l’aire.

El G-7 i d’altres (Espanya) han assegurat a Kíiv que li donaran ajuda econòmica i militar tot el temps que faci falta, per si Moscou pensava que flaquejaríem

El més llegit