Aquesta setmana Europa serà llatina. D’una banda, inquieten les eleccions a Espanya; de l’altra, es recupera després la cimera conjunta de mandataris llatinoamericans i europeus després de gairebé una dècada. D’Espanya no preocupa tant un canvi de govern de socialdemòcrates a liberals, cosa habitual en tots els països de la UE, el que preocupa i de manera molt alarmant és una extrema dreta que contraposa l’ultranacionalisme al projecte comú europeu. Els seus socis ja governen a Itàlia, poden arribar al govern a França, pujar alarmantment a Alemanya, i estan instal·lats a Hongria i Polònia. Si sumem les simpaties prorusses en països com Bulgària o Eslovàquia, el dilema europeu amb una altra força radical que qüestioni les costures del projecte comú des d’un dels grans països de la Unió, és inquietant.