El restaurant més surrealista del món

Competiran amb Missió Impossible de Tom Cruise, però no hi ha color. I dic que no hi ha color perquè la pel·lícula Esperando a Dalí de David Pujol, que es va estrenar aquest dijous, es va rodar a Cadaqués. I, és clar, el color d’aquest poble de l’Empordà és únic. ‘Mágica luz en Cadaqués’ deia Ana Torroja en la seva cançó dedicada a Dalí. I sí, és així. La pel·li es va gravar en bona part a la platja de S’Aranella i és un homenatge a Dalí, però també als germans Albert i Ferran Adrià. Per això, el mateix Albert i també els xefs, Carles Abellan, Xavier Pellicer, Josep Maria Masó, Kim Díez o Gianfranco D’Ascanio, del restaurant Iluzione, per cert, molt freqüentat per Xavi i altres futbolistes del Barça, van ser alguns dels assistents a l’estrena. I hi havia també gent vinculada amb el món de la gastronomia i la restauració, com la presidenta de la cadena hotelera Guitart Hotels, Cristina Cabañas; el director general de la Fundació Alicia, Toni Massanés; el director general de l’hotel El Palace Barcelona, Juan Losada, i Gemma Torelló , d’Agustí Torelló i Mata. ¡Ah! I no puc oblidar citar un dels millors ‘maîtres’ del món. Em refereixo a Alfred Romagosa del restaurant Fermí Puig, que abans va estar al Drolma i que fa uns anys servia els gintònics a la Reina Mare a l’hotel Ritz de Londres. «Amb molta ginebra, poca tònica i una mica de llimona», em va explicar aquest dijous. La pel·lícula cal veure-la. Dalí més els Adrià més Cadaqués és una combinació imbatible i el que passa al restaurant Surreal és inenarrable... Al cine Verdi li van faltar butaques. Hi va haver assistents que es van quedar drets. Va ser un èxit i hi va haver ovació per als protagonistes presents. La doctora Pilar Varela de l’equip de direcció de l’Hospital Clinic, el pintor Xano Armenter, el director de cine Albert Solé o el president del grup Ribé Salat i habitual de Cadaqués, Jordi Ribé, tampoc s’ho van perdre. A més la cosa no va quedar aquí. A l’acabar la festa va continuar al Salambó Chris Isaak al Festival Alma Prop de 3.000 persones van assistir aquest dijous al concert del californià Chris Isaak al Festival Alma del Poble Espanyol. Pur ‘rock and roll’ clàssic d’un artista de 67 anys que va saber connectar amb un públic bailongo i entregat. Van demostrar tenir molt bon ritme, elegància i ganes de festa la tinenta d’alcalde de Barcelona Maria Eugènia Gay; la vicepresidenta de Foment i de Tech Barcelona, Mar Alarcón; l’exdirectiva del Barça i membre de Pimec, Maria Teixidor; la presidenta de Manix Capital, Meritxell Bautista; la presidenta de la fundació Raimat, Elena de Carandini, i la popular periodista de Sálvame Lydia Lozano. Doncs sí, que Barcelona està al màxim. L’estiu li va bé, a la ciutat. Ara només falta que acabin les obres, millori el trànsit i quan acabin els concerts, festes o similars, els assistents puguin trobar algun taxi lliure... Un senyor de Barcelona No puc acabar aquest Barcelonejant sense parlar-los d’un senyor de Barcelona que ens va deixar el cap de setmana. Una persona única i encantadora que va ser pilot de motos, emprenedor, empresari, promotor i que va acabar produint melmelada. Em refereixo a Johnny Regás. Una persona de qui he estat molt a prop durant els últims 10 anys. «Soc del Madrid, però no tinc ni idea de futbol ni conec cap jugador», em comentava sovint en un d’aquests habituals sopars de la penya ‘16 Fetges’. Doncs sí, va ser al mar. En el Mediterrani que tant adorava. En les aigües cristal·lines de Formentera. En fi, una tristesa enorme per a un amic dels seus amics. En tenia molts, bons, i de tots els àmbits. Des de Joan Manuel Serrat a Nandu Jubany, Carles Gaig o Carlos Piernas, passant pels actors Joan Gracia i Carles Sans del Tricicle, Carlos Latre, José Corbacho o Jordi Bosch, l’arquitecte Juli Capella, l’empresari Alfonso Rodés, el banquer Joan Verdaguer, l’advocat Lluís Maluquer, l’escriptor Eduardo Mendoza o l’exfutbolista Carles Puyol. Me’n deixo molts, però amb aquests va compartir de manera regular molts bons moments en aquests últims anys. Ells i molts més el van acompanyar en el seu últim adeu. Descansa en pau, Jonnhy. Et trobarem molt a faltar.

El més llegit