En les institucions, no hi ha okupes

Comença la campanya a les eleccions generals, amb el mateix tema que a Barcelona quan van engegar les municipals: el debat crispat sobre l’okupació. Però aquest cop portat volgudament contra la clau de volta del propi sistema democràtic. Ja no es tracta de defensar la propietat privada, sinó d’apropiar-se i fer-se seves institucions que són de tots/es. La setmana passada apareixien, en plena pre-campanya, unes lones convidant a “desokupar” a Pedro Sánchez de la Moncloa. El missatge era clar: el president del Govern és un “okupa”, perquè no mereix estar a la Moncloa, que és -en el pensament dels qui l’acusen- “casa meva”. Ja es van presentar els corresponents recursos i reclamacions contra la Junta Electoral Central, però la resolució se centrarà sobre l’impacte en campanya electoral i el dret a la llibertat d’expressió. Caldria, en tot cas, portar la reflexió més enllà de l’impacte en una campanya electoral. La velocitat a la que vivim, fa que acabem obviant detalls que resulten crucials per mantenir la clau de volta del nostre sistema democràtic. I és que, com subratlla David Moss en el seu llibre “Democracy. A case study”, potser hem acabat tan distrets en apuntar els nostres desacords i acusar-nos els uns als altres, que hem oblidat que és el sistema el que ens uneix, que ens fa forts i que, per tant, no podem “take Democracy itself for granted”. Ens correspon a tots/es apuntalar a cada moment la clau de volta del nostre sistema democràtic. I la legitimitat a presentar-se a un càrrec públic, no pot ser discutida. Es poden debatre, discutir i apuntar les actuacions o capacitats (o manca d’actuacions o capacitats) d’un candidat o polític. Però en cap cas es pot discutir de l’oponent la seva legitimitat a optar a un càrrec públic, simplement basant-se en la diferent ideologia o distint programa polític. Són claus de volta del sistema democràtic els principis de “una persona, un vot” i “tothom ha de poder ser elegible”. En les institucions públiques on s’escull el/la seu/va president/a o els seus representants per sufragi universal, no hi ha “okupes”. Les institucions són i ens representen a tots i totes. Ningú no es pot creure en possessió dels valors únics i veritables d’una institució, fins al punt que qualsevol tercer queda de pla totalment deslegitimat per dirigir-la. En el conegut llibre de John Carlin, “El Factor humà” (que va ser portat a la pantalla en la famosa pel·lícula “Invictus”), descriu el primer dia que Nelson Mandela arriba com a nou Primer Ministre a la seu presidencial del govern de Sud-Àfrica. L’escena és sublim: els convida a superar la imatge que tenen d’ell com a usurpador d’un càrrec que els fa desconfiar de la seva capacitat, i els demana ajuda per entendre millor el país i servir amb més representativitat tots els interessos de la gent, a tota la gent, a tothom. En aquesta societat polaritzada correm el risc que minvin els exemples com els que va protagonitzar l’aleshores recentment escollit President Mandela. I a Espanya, la història ens hauria de servir d’advertència, perquè massa sovint existeix aquest convenciment ben estès de que determinades institucions “són nostres”. Només pensar-ho ataca i mina la clau de volta de la Democràcia. Convé lluitar per aquests principis bàsics que permeten el correcte funcionament de les nostres democràcies. És positiu parar en alguns moments i deixar de banda la cursa electoral, per recordar-nos a tots nosaltres que, en Democràcia, el més important és que el sistema ens dona cabuda a tots/es, i ningú de nosaltres pot considerar-se per sobre de ningú altre. Com bé diu Michael J. Sandel, en el seu llibre “La Tiranía del merito. ¿Qué ha sido del bien común”, corren temps perillosos per a la Democràcia i no en resultaran guanyadors ni perdedors si no es revitalitza i respecta la política democràtica, potenciant el discurs i la necessitat de crear i consolidar els llaços que constitueixen i permeten la nostra vida en comú, és a dir, les institucions. En política, en Democràcia, no hi ha “okupes”.

En les institucions, no hi ha okupes

En cap cas es pot discutir de l’oponent la seva legitimitat per optar a un càrrec públic, simplement basant-se en la diferent ideologia o diferent programa polític

El més llegit