Si penses que l’‘streaming’ s’assembla cada vegada més a la televisió tens raó. Anuncis, el retorn a l’estrena setmanal en el cas de moltes sèries i l’obligació de veure la plataforma a la llar (i no compartir compte amb algú que visqui a l’altra punta de la ciutat) són exemples de la transformació d’un entreteniment que es va vendre a si mateix com a sinònim de llibertat. La televisió també ha abraçat característiques típicament associades al vídeo sota demanda, com les subscripcions sense publicitat, les estrenes exclusives i la possibilitat de descarregar coses per veure-les sense connexió.