Com cada any per aquestes dates, escric des de l’exili, que és com des de la fugida del Vivales es diu a Catalunya a estar una llarga temporada sense treballar. La meva datxa és més modesta que el casalot de la Republiqueta, però a canvi és a l’Escala, envoltada de turistes en biquini -cada any més reduïts- i no a Waterloo envoltat de Comín, Valtònyc i Matamala, facin servir o no biquini. Fet i fotut, hi surto guanyant.
Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Reflexions des de l’exili en Cala Montgó (I)
M’agrada veure caure als que estan a dalt de tot. En tinc prou amb veure durant uns minuts el fracàs en el seu semblant
El més llegit
- Enquesta prohibida de les eleccions a Catalunya: últim sondeig
- L’Àfrica s’està partint en dos: així quedarà
- Diverses empreses amenacen de deixar el Balcó Gastronòmic
- Catalunya arriba a l’12M amb un torcebraç Illa-Puigdemont i sense pactes clars
- El Barça celebra el títol de Lliga davant la insolència de Laporta i Rocha