Com cada any per aquestes dates, escric des de l’exili, que és com des de la fugida del Vivales es diu a Catalunya a estar una llarga temporada sense treballar. La meva datxa és més modesta que el casalot de la Republiqueta, però a canvi és a l’Escala, envoltada de turistes en biquini -cada any més reduïts- i no a Waterloo envoltat de Comín, Valtònyc i Matamala, facin servir o no biquini. Fet i fotut, hi surto guanyant.
Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Reflexions des de l’exili en Cala Montgó (I)
M’agrada veure caure als que estan a dalt de tot. En tinc prou amb veure durant uns minuts el fracàs en el seu semblant
El més llegit
- IMATGES | Així seran les noves estacions de l’L8 de FGC a l’Eixample
- Nadons de 80 països ja mosseguen fruites i verdures de cautxú creades per dues germanes barcelonines
- Arriba la borrasca Olivier amb fortes pluges: així afectarà Catalunya
- Un jutge de Madrid veu errors en la loteria de Nadal del 2021: números cantats que no van constar en la llista de premis
- Avís d’Hisenda: si cobres més de 32.500 euros, tingues en compte això en la teva declaració