Feia temps que no hi tornava, una illa a la qual he sigut fidel molts anys, tants que li vaig dedicar fins i tot una novel·la, ‘Las lágrimas de San Lorenzo’, en la qual explico la meva felicitat allà, a Eivissa. La pandèmia i altres circumstàncies van fer que no hi tornés en un temps, però torno a ser aquí, disfrutant dels encants d’una illa que, tot i que cada vegada suporta més turistes, conserva en algunes zones l’esperit d’aquella illa feliç i allunyada del món que va descriure fa 90 anys el filòsof Walter Benjamin, que a Eivissa va trobar als anys 30 del segle XX un recés de pau i el refugi que buscava davant l’avenç del nazisme a la seva Alemanya natal. Les cartes que aquí va escriure als seus amics i a les seves dues amants de llavors, la pintora holandesa Anne Marie Blaupot i la també artista Jula Radt-Cohn, reflecteixen la pau que va trobar a l’illa malgrat la seva extrema pobresa: vivia en una casa sense llum i es banyava al mar, a falta d’aigua corrent.