Per molta filigrana que hagin fet servir els encarregats d’elaborar el comunicat final de la cimera de l’OTAN celebrada aquesta setmana a Vílnius per no incomodar Kíiv, el missatge és evident: Ucraïna no hi és ni se l’espera com a membre de l’Aliança Atlántica. Aquest era el somni/exigència/súplica de Volodímir Zelenski, que fins i tot va arribar a mostrar obertament la seva decepció per endavant, en un intent final per forçar una decisió que íntimament sabia d’entrada que quedaria per sota de les seves expectatives. Zelenski sap que Ucraïna no hauria arribat fins aquí si no hagués sigut pel suport rebut dels Estats Units i la resta de països que conflueixen en el Grup de Ramstein i, per tant, sap també que no pot permetre’s una insolència que posi en perill uns subministraments vitals per a la supervivència d’Ucraïna com a Estat sobirà.