Com tantes coses, ens vam pensar que no tornaria. Que no sentiríem el seu alè de mort. Ens vam pensar, ingenus, que havia abandonat els cines i els teatres, que la seva mirada ja no rapinyava sobre els espectacles, que estava vençuda i que als escenaris només regnava la llibertat. De vegades, encara es regirava. Raneres de mort, pensàvem. Però era el desemmandriment del ressuscitat. Torna la censura. Presta a fer callar el pensament i a prenyar el silenci de violència i por. No es quedarà, mai es queda sol als escenaris.