Les paraules d’Errejón sobre la prostitució

El líder de Més País i candidat al Congrés per Sumar, Íñigo Errejón, va respondre a la SER que cal garantir «els drets de les dones que es prostitueixen. Em fa molta por quan entrem en debats que parlen sobre els subjectes sense preguntar-li a ells». En primer lloc, el subjecte majoritari són elles, dones i nenes. I, a més, no es prostitueixen, sinó que les prostitueixen els que paguen i les sotmeten. Això va més enllà d’elles, és un sistema. Coneixem la postura regulacionista de Més Madrid en aquest i altres temes feministes. El que fa por és una esquerra que sap de drets dels treballadors però que quan arriba a la dona proposa idees liberals, renegant de la memòria feminista. Les paraules d’Errejón encaixen en el mateix programa de Ciutadans o en el d’Olona. Saben que el regulacionisme només ha portat més tràfic, més explotació, abusos i xarxes criminals amb les portes obertes. Això no és donar-los drets a elles, és donar drets a proxenetes i bagassers per fer més negoci. El que fa por és que Més Madrid sigui el partit que va exposar la salut mental quan la prostitució genera més estrès posttraumàtic que una guerra (Farley, 2003). A ‘Feminicidio’ tenen la llista de prostitutes assassinades, les que se suïciden i les que alleugen el seu dolor amb drogues i alcohol fins que les aniquilen. Fa por legitimar una prostitució que va en contra de la llibertat sexual, el consentiment i el desig sexual. Fa por que no es conegui què és el consentiment viciat (Protocol de Palerm). Per la seva regla de tres, segur que en un taller clandestí hi ha treballadors que volen seguir i segur que una dona maltractada o assetjada podrà dir que vol seguir amb la seva parella o cap. Sense entendre que ja està anul·lada com a persona per la violència que pateix. Ja va dir el Tribunal Suprem que «l’esclavitud del segle XXI és als clubs de cites» i va informar de la impossibilitat de les víctimes (les reals) per parlar, com va reconèixer la Fiscalia el 2017. De les seves paraules es dedueix que l’abolicionisme, que no és prohibicionista, no escolta les dones. Quan just les ha escoltat totes, fins i tot les que parlen en nom dels que sostenen el negoci. L’abolicionisme és el primer que mai deixarà les dones a la seva sort i demana retirar la llei d’estrangeria i crear sortides reals. Fa por una esquerra que se centri només en una minoria i no escolti les que han sobreviscut: Amelia Tiganus, Vanessa Silva i Sindy Takanashi, perquè no fa falta ser immigrant per caure a les xarxes del negoci més brut i criminal. El que fa por és regular, perquè amb això ens exposen a totes. Permetre la prostitució anul·la el feminisme, ja que trenca la base de la igualtat. També dels drets laborals, on ni l’assetjament ni la violència estan permeses. La prostitució no és una feina. Perquè poden servir un cafè o fer un massatge al seu pare o a la seva mare, però, ¿poden tenir sexe amb ells? Si volen garantir, garanteixin una vida digna. Que ja hem après molt, hem perdut el temps i les hem deixat soles.

El més llegit