¿Qui és el vot útil anti Vox?

Alberto Núñez Feijóo ha intentat canviar el pas de la campanya (massa marcada per als seus interessos en els acords i negociacions del PP amb Vox en ajuntaments i comunitats autònomes) amb la petició al PSOE que s’abstingui en una hipotètica investidura si no vol veure un pacte de Govern entre el PP i Vox. És una jugada hàbil des del punt de vista electoral, entre altres motius perquè remou en el seu adversari el record no tan llunyà de quan el PSOE es va partir en dos per una decisió similar, la d’abstenir-se per facilitar la investidura de Mariano Rajoy. Aquesta abstenció va suposar la rebel·lió de molts barons i pesos pesants del partit contra Pedro Sánchez, si bé és cert que el que llavors estava en joc era la governabilitat i no frenar l’accés de la ultradreta al poder. És temptador criticar Feijóo des d’un punt de vista polític. El PP no es va plantejar, per exemple, facilitar la investidura del PSOE perquè no hagués de pactar amb Unides Podem ni forjar una majoria d’investidura amb nacionalistes i independentistes bascos i catalans que és l’acta fundacional de l’anomenat sanchisme. També és molt discutible que recaigui en el PSOE la responsabilitat dels pactes del PP. A més, que de tot l’arc polític espanyol el PP només pugui pactar amb Vox, una escissió popular, no diu gaire ni bo de la moderació i el centrisme del partit. Però més enllà de la crítica política, Feijóo planteja una de les preguntes clau de la campanya. ¿Quina és la millor forma que la ultradreta no arribi al poder? La resposta és molt més complexa que «votar l’esquerra», la qual cosa explica, d’entrada, que el vot de la por de Santiago Abascal deixés de ser una motivació en la repetició electoral del novembre del 2019. A Andalusia i la Comunitat de Madrid, per exemple, la millor manera de frenar la ultradreta ha sigut votar el PP. Són camins diferents, no obstant. A Andalusia, Juan Manuel Moreno Bonilla va consolidar la seva majoria absoluta mitjançant l’absorció del vot de Ciutadans, que va ser el pas previ a votar el PP de molts votants del PSOE. A Madrid, malgrat que Isabel Díaz Ayuso també va devorar Ciutadans, el camí per neutralitzar Vox va ser el de vèncer-lo amb el seu propi discurs. A igualtat d’oferta, l’electorat madrileny va elegir la millor candidata i el partit més fort. El Feijóo de Galícia era una espècie de barreja dels dos: l’estil de Bonilla sumat a l’enorme tracció de les sigles i al lideratge del candidat, de similars a Galícia i a Madrid. Castella i Lleó, València, Extremadura i les Balears marquen un altre camí: un PP no tan fort no pot evitar pactes que donen poder institucional la ultradreta en el Govern o el Parlament. Només el suport de l’esquerra o una victòria sense lligams impediria que Vox toqui poder. L’esquerra li exigeix a Feijóo un cordó sanitari a Vox que a la pràctica impedeix governar al PP i li dona el poder al PSOE; Feijóo torna la bola i exigeix a l’esquerra un cordó sanitari que a la pràctica impedeix governar a l’esquerra i li dona el poder al PP. ¿Ha de recaure tan sols en el PP la responsabilitat que la ultradreta no governi? En altres països on s’ha aplicat el cordó sanitari, com a França, l’esquerra ha fet grans sacrificis perquè no governi l’extrema dreta. Amb el temps, el cordó sanitari a qualsevol preu ha contribuït a degradar el sistema de partits fins a la situació actual, en la qual un Emmanuel Macron incapaç d’articular el seu moviment en un partit que el sobrevisqui conviu en un mapa polític radicalitzat a esquerra i dreta. És, simplement, un exemple del que pot suposar el bloqueig a qualsevol preu. ¿Vol l’electorat Vox en el Govern? Si la resposta és negativa, ¿quina és la millor manera d’aconseguir que Abascal i els seus no estiguin en el Consell de Ministres? Aquesta pregunta és una de les claus de les eleccions, tot i que pot ser-ho encara més en una hipotètica repetició electoral, en la qual, en una situació de bloqueig, l’electorat li pot donar la victòria al bloc que vegi amb més possibilitats de governar, la governabilitat per sobre del color de l’Executiu. Un escenari així, a doble volta, no sembla el millor per a l’esquerra. Que el vot útil contra Vox sigui Feijóo és una de les paradoxes d’aquesta campanya electoral.

¿Qui és el vot útil anti Vox?

«Votar l’esquerra» no és la resposta òbvia, o almenys l’única. El líder del PP planteja la qüestió de si frenar l’accés al poder de la ultradreta ha de dependre tan sols dels conservadors

El més llegit