La UE es queda enrere en el pols espacial

Després del llançament el 5 de juliol de l’últim coet Ariane 5 per col·locar un satèl·lit militar francès i un altre de telecomunicacions alemany, la Unió Europea (UE) s’ha quedat sense capacitat pròpia per enviar satèl·lits pesants a l’espai, per primera vegada en mig segle. La falta de previsió, una inversió insuficient i una planificació a curt termini han portat que el nou model Ariane 6 no serà operatiu fins a d’aquí dos anys com a mínim. La UE només compta ara amb els coets lleugers Vega per col·locar petits satèl·lits en òrbita baixa i mitjana, però després de la fallida missió de desembre del 2022 s’han paralitzat els llançaments. Arianspace i l’Agència Espacial Europea (ESA) van deixar de fabricar els Ariane 5 abans que l’Ariane 6 fos operatiu, malgrat que aviat va ser evident que acumulava cada vegada més retards i que el vol inaugural previst per al juliol del 2020 era impossible. Durant la renovació dels Ariane 3 i 4, s’havien seguit fabricant coets del model antic fins a tenir el nou operatiu per a missions comercials. La negligència europea resulta sorprenent perquè va ser l’eficàcia i seguretat que oferia l’Ariane 5 el que va portar la NASA nord-americana a encarregar-li el llançament del telescopi espacial James Webb (una joia tecnològica de 9.200 milions d’euros) el desembre del 2021. A causa del retard de l’Ariane 6 i la falta de coets Ariane 5, la UE ha perdut multitud de llançaments de satèl·lits que ja tenia contractats. Sobirania estratègica Això suposa un cop a la sobirania estratègica europea i deixa la UE enrere en el pols global per la tecnologia i el negoci espacial, depenent de la nord-americana SpaceX per col·locar els seus satèl·lits científics, de comunicacions i militars. La UE ja va haver de contractar SpaceX per al llançament l’1 de juliol del seu telescopi Euclid, que estudiarà l’energia i la matèria fosca de l’univers. Aquest fracàs exemplifica les carències habituals dels plans europeus: grans visions sobre el paper, dissenyades reaccionant als esdeveniments en lloc d’anticipar-s’hi, amb fons molt insuficients i sense mobilitzar tots els mitjans per aconseguir l’objectiu. La Comissió Europea indica en el seu informe Prospectiva estratègica 2023 que per aconseguir la transició energètica a la UE aprovada per a aquesta dècada es requereix una inversió anual addicional de 620.000 milions. Això equival a més del 3,9% del producte interior brut (PIB) anual de la UE. Per recuperar el retard tecnològic digital respecte als Estats Units i la Xina és indispensable una altra inversió anual de 125.000 milions a la UE com a mínim, afegeix l’informe. La Comissió Europea confia que el sector privat aporti la major part d’aquests fons sense precisar com, però aquesta expectativa resulta il·lusòria en l’actual context de tipus d’interès cada vegada més alts, fre econòmic i retorn de la política d’austeritat. De la mateixa manera, la UE vol desenvolupar la seva indústria de defensa, però sense oferir a les empreses europees contractes a llarg termini i comprant a prop del 60% de l’armament a companyies extracomunitàries. Contrast xinès i nord-americà L’actitud de la UE en el sector espacial i en altres àmbits, com la indústria tecnològica, contrasta amb la planificació a llarg termini i la massiva mobilització de fons i mitjans de la Xina, malgrat que el PIB per càpita xinès és un terç del de la UE. La Xina ha recuperat en les dues últimes dues dècades el seu retard espacial, s’ha dotat d’una estació orbital i ha enviat un vehicle robotitzat a la superfície de Mart. Els limitats fons del programa espacial de la UE li impedeixen competir amb els EUA i amb la Xina, avisa el think tank Bruegel. El projecte Ariane 5, després de la fallada del seu vol inaugural el 1996, no hauria tirat endavant sense la determinació del president francès, Jacques Chirac, de mobilitzar tots els mitjans necessaris per resoldre els problemes, i el va convertir en l’èxit comercial més gran de la indústria espacial europea. Però en l’actualitat, la UE mobilitza recursos molt limitats en comparació amb els seus competidors. El pressupost anual de l’Agència Espacial Europea (7.150 milions el 2022) és un terç del de la NASA. L’agència nord-americana va costejar a prop de la meitat del desenvolupament dels coets de SpaceX, mentre que la UE va retardar sis anys per motius financers l’inici del desenvolupament de l’Ariane 6, malgrat les alertes des del 2008. El projecte només va arrencar el desembre del 2014, com a reacció a l’èxit del Falcon 9 de SpaceX, que acumulava contractes reduint un 40% els preus.

El més llegit