Per més que la justícia europea ho intenti, privar de la immunitat al Vivales és ontològicament impossible. La immunitat la porta de naixement, i això no ho pot suprimir cap justícia, tret de la divina. El Molt Immune Expresident és immune al sentit del ridícul, a la vergonya, a la dignitat, a la decència i a qualsevol altre sentiment que tingui a veure lleument amb l’honor. Un el sent parlar de trinxeres, de guerres, de conflictes, d’opressió i de lluita mentre s’està endrapant un filet a la mansió de Waterloo, i no té dubtes que el Vivales és immune al decòrum i al pudor, digui el que digui la justícia. I immune a la feina, per descomptat. Em recorda l’oncle Eremián, el protagonista d’un conte de Fontanarrosa a qui tota la família admira perquè ningú l’ha vist mai treballar. Els pocs fidels que encara té el Vivales el deuen admirar per això mateix, que és en l’única cosa que destaca. I per la seva immunitat, és clar.