La decisió del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) sobre la immunitat de Carles Puigdemont no és definitiva, però gairebé, com explica el professor Jordi Nieva. L’activació de l’euroordre per part del jutge Pablo Llarena, segons avança Ángeles Vázquez, la pot convertir en irreversible i, de moment, empènyer l’expresident a desplaçar-se a Suïssa, més allunyat de Catalunya i de la política catalana al no poder exercir d’eurodiputat a la pràctica ni rebre la seva retribució. El camí emprès per Puigdemont i Comín –Ponsatí va per lliure– és el que suposa un cost personal més alt per als implicats en l’1-O. Altres, del signe polític que sigui, ja han saldat bona part dels seus comptes amb la justícia i viuen amb la seva família tot i que amb alguns drets polítics en suspensió. Humanament, fins i tot des de la discrepància, es pot entendre que Puigdemont no vulgui que la seva causa s’oblidi, perquè si va fer el que va fer va ser com a representant d’un espai polític. Alguns dels que ara el recolzen incondicionalment són els que li van demanar en el seu moment que no convoqués eleccions per evitar l’aplicació del 155. No volen, no poden i, segurament, no l’han de deixar tirat a la seva sort judicial que s’augura llarga, amb una primera parada en el recurs davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i, a molt llarg termini, un recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Però Junts s’ha de fer una pregunta i fer-l’hi també a Puigdemont, ¿es poden quedar fora de la política mentre discorre aquest periple judicial?