La bústia torna a ser plena, a petar. A part de les habituals factures, s’acumulen anuncis d’immobiliàries gentrificadores, ofertes de pizza i sushi a domicili, el reclam d’un lampista d’urgències i, un cop més, la targeta censal. En 24 hores, també tornaran a niar les fosques orenetes de la propaganda electoral. Em fa cangueli obrir la bústia –és una manera de dir perquè van arrencar la porta fa un any–, i ho faig amb la respiració continguda, amb por que el segur atzar em porti una vocalia o la presidència d’una mesa el diumenge 23 de juliol. Bastant en vaig tenir de presidir l’escala.
L’espiral de la llibreta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Puigdemont i un catxalot encallat a la platja
Entre el neguit la indigestió: dos mesos llargs de campanya
El més llegit
- L’ala dura del conclave augura un cisma si s’elegeix un papa continuista
- Un cardenal acusat d’encobrir delictes de pederàstia participarà en el ritu del tancament del taüt del Papa
- Les principals cases d’apostes ja tenen un candidat favorit per ser el nou Papa
- Plantada històrica del Madrid a la Copa: ni entrena ni assisteix a les rodes de premsa
- Un mosso rescata els dos ocupants d'un cotxe després de xocar contra un mur i caure a una piscina