Tots sabem que el Tour de França és un dels millors somnífers inventats mai per l’ésser humà. No hi ha cap pastilla que superi l’afany de somnolència que s’apodera de l’espectador durant les tardes del mes de juliol. I això serveix tant si ets aficionat al ciclisme com si aquest esport no et diu res. L’atracció cap a la migdiada és tan poderosa que fins i tot es pot instaurar entre els més fanàtics just abans de l’ascens definitiu a un cim mític, posem-hi el Tourmalet. Això ho sabem nosaltres des de fa molts anys. Si em permeten la confessió, en el meu cas, per exemple, només vaig evitar la letargia sobtada, esporàdica, però benèfica, els dies en què, fa uns anys, un amic em convidava a un àpat grandiloqüent mentre vèiem, a casa seva, tota (tota!) l’etapa reina per la televisió francesa. No gosava adormir-me, és clar.