Lilian Thuram, exdefensa del Barça: «¿Estaria mort el Nahel si hagués sigut blanc?»

El lateral del FC Barcelona va penjar les botes –el 2008– i es va comprometre totalment a desmantellar prejudicis racistes. Quinze anys després, Lilian Thuram (Guadalupe, Antilles, 1972) –el «futbolista intel·lectual» li diuen– no baixa la defensa. Pels 2.400 migrants morts al Mediterrani, per l’assassinat de Nahel M. a Nanterre, per tantes altres violències. Ho argumenta en el seu llibre ‘El pensamiento blanco’ (Libros Cúpula), que va presentar a l’Observatori Social de la Fundació La Caixa. ¿La revolta a les ‘banlieues’ li sembla raonable? Des que els meus fills eren petits els dic que vagin molt amb compte quan els aturi la policia, pot ser una qüestió de vida o mort. ¿És legítim enfadar-se després de l’assassinat d’un adolescent de 17 anys? ¿Estaria mort el Nahel si hagués sigut blanc? ¿Com defensar-se de la violència policial, de la mentida policial? ¿Com defensar-se del menyspreu als pobres? ¿Per què no se’ls té el mateix respecte? Perquè s’acosten núvols de tempesta. Creix l’extrema dreta. L’extrema dreta creix sobre una cultura històrica. L’odi als negres és en l’ADN cultural europeu. Està tan desenvolupat que fins i tot existeix l’autoodi de les persones negres, que pensen que l’ideal és ser blanc. Quan les nostres mares van néixer hi havia segregació racial als EUA; avui molts blancs denuncien fortament el racisme i això és una novetat. No és descartable una marxa enrere. En totes les èpoques hi ha hagut gent que té por del canvi i es radicalitza. El Ku Klux Klan va néixer quan es va aconseguir més igualtat. Per això és important incitar la gent a reflexionar. Un no es pot mantenir en la neutralitat. Quan calles, consents la violència. Contra els negres, les dones, els homosexuals. Cal resistir. ¿Què entén per ‘resistir’? Pensar que un altre món és possible. Seguir amb les teves coses és col·laborar amb el sistema. El resistent diu: «És injust, construïm un demà diferent». ¿Vostè sent encara el racisme? És una pregunta formulada des d’una perspectiva blanca. ¿En quin sentit? Pressuposa que, com que soc algú conegut, estic lliure d’això. Quan moren els migrants al Mediterrani, podria ser jo. Quan la policia dels EUA mata George Floyd, li podria passar al meu fill. Quan insulten Vinícius, em sento insultat. Miri, quan hi ha un problema de racisme en el futbol, sempre acaba més o menys igual. ¿Com? Dos o tres jugadors senten l’insult i li demanen calma; el jugador s’enerva i li treuen targeta, surt del camp i el joc continua. Cal preguntar-se per què la majoria no demana parar el partit. ¡Aquesta és la història del racisme! ¿Sap per què aquesta vegada el cas de Vinícius va tenir ressonància mundial? ¿Perquè és del Reial Madrid? Vinícius feia temps que denunciava el racisme, però, després del partit, una periodista va preguntar a Ancelotti, un home blanc, respectat, sobre futbol i ell va dir: «No, vull parlar del que ha passat». Quan un negre denuncia, és igual. ¿I això com es canvia? Cal tenir la valentia de dir: «El racisme existeix». I demanar a les persones negres que expliquin la seva història, perquè sabran la veritat. Els blancs s’han de confrontar al seu propi racisme. En el pensament blanc violentar els negres no és una cosa greu. Vostè també ho sap com a dona quan s’imposen conductes masclistes. Potser per això va doldre veure’l a les llotges de Qatar, durant el Mundial... El meu fill Marcus jugava amb la selecció francesa i vaig anar a veure’l. El que fa mes mal són les relacions comercials econòmiques que mantenen els nostres països. ¿Com li va néixer a vostè la consciència? Als 9 anys els nens em cridaven «negre brut». Ho vaig preguntar a la meva mare i em va dir: «La gent és racista i això no canviarà. És una fatalitat». Com tots els nens del món, vaig intentar comprendre-ho. Ve de lluny, llavors. En l’adolescència hi va haver gent que em va deixar llibres, i quan vaig ser futbolista vaig veure que esportistes d’alt nivell, com Muhammad Ali,feien coses per canviar la societat. «He d’aprofitar el fet de ser conegut per obligar la gent a reflexionar», em vaig dir. ¿Sap qui va ser la primera que em va dir que parés? No, senyor. La meva mare. «No parlis perquè se’t girarà en contra teu». I li vaig respondre: «Se’ls ha d’explicar perquè ho comprenguin». El capitalisme inocula la idea que tot pot ser explotat, la natura i els éssers humans, i això ha cultivat una civilització de violència i de mort. És legítim defensar-se.

El més llegit