Llibres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Riure en veu alta

Fa anys que no he obert una de les novel·les de Tom Sharpe i intueixo que alguns temes no passarien la tria del políticament correcte que ell tant menyspreava, ja sigui per irreverència, misogínia o simplement mal gust

DANNY CAMINAL

Aquest juny ha fet deu anys de la mort de Tom Sharpe, l’escriptor que va viure més de dues dècades a Llafranc, i una bona manera de recordar la seva agudesa és llegint l’excel·lent aproximació biogràfica que li ha dedicat Miquel Martín i Serra, ‘Fragments d’inexistència’ (Navona, en castellà a Anagrama), partint sobretot de les seves paraules en textos i entrevistes. Potser perquè els seus llibres eren divertits i assequibles, de portes enfora Tom Sharpe semblava una caricatura del gentleman anglès, carregat de manies, prejudicis de classe alta i devoció per la reialesa. La realitat és que la imatge que ofereix el llibre s’equilibra pels seus defectes i vicis confessats, però també pel rebuig a un pare declaradament nazi o els horrors de l’apartheid a Sudàfrica, on va treballar com a professor.