Al quadro ‘Camp de blat amb corbs’, que Vincent van Gogh va pintar a Auvers-sur-Oise el 1890, una bandada d’ocells negres sobrevola un mar d’espigues bressolades per la brisa sota un cel tempestuós. El groc contrasta vivament amb els blaus marí i cendra. La pinzellada, com de costum, gruixuda, múltiple, amb ‘impasto’. Es tracta d’una obra bellíssima i profunda, però mai més tornes a contemplar-la de la mateixa manera una vegada saps que va ser l’última que va executar Van Gogh abans de suïcidar-se, disparant-se al pit amb un revòlver. «La significació d’una imatge canvia en funció del que un hi veu al costat o immediatament després». Una servidora se’n va assabentar gràcies al britànic John Berger i al seu ‘Ways of seeing’ (1972), un assaig que va arrencar com a sèrie documental a la BBC i va revolucionar just això, les maneres de mirar. Berger va introduir el concepte de «mirada masculina» en l’anàlisi de l’art, la de l’espectador propietari que observa. Ens va ensenyar a descodificar missatges ocults.