Espanya assumeix des d’aquest 1 de juliol la seva cinquena presidència semestral de la Unió Europea (UE) en un moment decisiu per al futur europeu, amb la guerra d’Ucraïna a la frontera oriental, una implacable competència econòmica i tecnològica per part d’aliats (EUA) i rivals (Xina) i l’impacte molt palès d’un canvi climàtic cada vegada més accelerat. El Govern de Pedro Sánchez ha elaborat un programa ambiciós per reforçar la UE com a gran potència mundial que es basa a impulsar la reindustrialització, la transició energètica, la política social i la unitat interna. Malgrat aquesta ambiciosa agenda, coordinada amb la presidència belga del primer semestre del 2024, la presidència espanyola de la UE està llastada per la celebració de les eleccions legislatives anticipades del 23 de juliol, l’actitud bel·ligerant del PP per desprestigiar el Govern a les institucions europees i la possibilitat d’un Govern del PP amb la ultradreta al setembre, segons el resultat dels comicis.