Els dos primers alts càrrecs que hem conegut de Vox ja anunciaven un cúmul d’insensateses i despropòsits. Un, el torero Vicente Barrera, futur vicepresident del País Valencià, dubtava entre batejar un seu cavall com a Viriato o Caudillo, tot i que també hi havia l’opció de Duce (s’ha de pronunciar ‘Dutxe’). L’altre, el president del Parlament balear, Gabriel-Antonio Le Senne, considera que les dones són més agressives perquè no tenen penis i embolica el discurs antiglobalització i identitari amb autèntica cel·lofana falangista. Obsessionat amb el membre masculí, va escriure un article que es deia ‘Bailando con penes’, en què deia que s’ensenyava sexualitat a les escoles «per incitar els infants a mantenir relacions sexuals de diversos tipus». Però Vox, esclar, podia anar més enllà. I ho ha fet. El tercer càrrec de rellevància –en aquesta progressiva conquesta del poder– és una dona i es diu Marta Fernández Martín. Els altres dos no recordo si van córrer a esborrar els tuits que els delataven, però ella sí que ho ha fet. Però resulta que hi ha periodistes sagaços, de diversos mitjans, i documentalistes com Marcelo Madrigal, expert en l’empremta digital, que els han recuperat, més de 3.000, una autèntica enciclopèdia de l’insult i l’improperi.